Les meves esquiades
Visita Cultural a la Molina 2015
Visita Cultural el tres de març a la Molina
La Molina 2015
Val més prevenir,per després curar.Ahahaha.....!!
Emporta't peles de més,per si se't trenquen les botes.Ahahaha.....!!
Treu-te la samarreta què suaràs.Ahahaha......!!
Visita Cultural a la Molina
Tres de març del 2015
dimecres, 13 d’agost del 2008
Què passa que no corres,t'hauries d'encerar els esquís!! Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!
Ei,pipol!!!
Va ser aquest dissabte tornant a anar a esquiar, encara dolgut de la caiguda amb el conill que no vaig agafar.
Que em vaig dir de pujar a Núria per comprovar els 80 centímetres de neu que hi havien.
Arribat a les pistes i fent les tres baixades d'escalfament per la pista vermella, el Mulleres, va ser poder a la primera baixada que em vaig xocar amb un altre esquiador que se'm va creuar.
I follat que anava, vaig acabar per terra i amb l'espatlla pelada.
Pujant i baixant per la pista negra, la Pala Bèstia, que em van fer el comentari: què passa que no corres, t'hauries d'encerar els esquís.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha....!!
Jo una mica més, i m'ho crec!!
Ahahaha...ahahaha...ahahaha....!!
Continuant baixant per la Pala Bèstia amb presses, va ser quan em van sortir dient-me que em col·locarien un radar per córrer massa.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha....!!
Com que aquell matí m'havia llevat amb mal de panxa, no va ser fins a pujar pel cremallera que em vaig acabar l'esmorzar.
Buscant els 80 centímetres de neu per enlloc, tenint més caigudes que el dissabte passat, degut a que el mal de conill encara el duia a sobre, van començar a passar les hores i jo sense dinar.
Trobant el Jaume Pou, aquest em va convidar a saltar amb els esquís.
On portant-me fins a una pista que hi havia una estructura metàl·lica amb una planxa per lliscar-hi a sobre, va ser passant amb els esquís junts, que se'm van obrir els esquís.
I sort que l'estructura no tenia alçada, perquè si no, hi deixo la collonada.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha....!!
Cansat que estava, vaig dir que no estava per fer acrobàcies, quan tornant a la Pala Bèstia, finalment em van tancar les pistes.
Aquesta vegada passant per la infermeria, va donar la casualitat que una nena havia caigut i l'havien de recollir amb l'helicòpter.
Quan la Dolors no em va poder atendre, i em va donar una gassa amb "tapionic",i espavilat sol.
Anant fins al bar per prendre un cafè i dinar, va ser quan finalment vàrem agafar el cremallera i cap a Ribes.
A l'estació, veient que faltaven vint minuts per agafar el tren, em vaig prendre un altre cafè i em vaig acabar l'arròs.
Carregat de cafeïna, dient-me que de aquí a Canovelles ja estaria més que despert, va ser arribant a Granollers que em vaig passar per l'hospital.
Arribant a Urgències cap a tres de deu, no va ser fins passades les dotze, que vaig sortir amb una punxada al cul, i dues receptes pel dolor de costelles.
Ja a casa, vaig sopar una mica i cap a dormir que l'endemà tenia partida de escacs a Sant Quirze del Vallès.
PD: Amb tantes baixades fetes per la Pala Bèstia, he acabat deixant la pista emmotllada.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha....!!
Sort!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
